L'ANTIC RÈGIM
La societat europea tenia un caràcter agrari i feudal; l'absolutisme monàrquic era la forma política d'uns estats basats en la divisió social per estaments i en la desigualtat de drets dels ciutadans.
A final del segle XVIII, Europa estava composta per societats molt diverses. Un tret comú a totes era que quasi bé tota la població es dedicava a treballar la terra.
El camperolat estava obligat a entregar bona part de la seva producció als propietaris de la terra: els nobles i els senyors, l'Església i l'Estat. Els pagesos pagaven el "delme" a l'Església, rendes al senyor feudal i imposts a l'Estat.
Pel contrari, els posseïdors de la terra (el clericat i la noblesa), vivien de les rendes o bé explotant directament les propietats amb mà d'obra servil, i no pagaven impostos. Eren els grups socials més privilegiats.
Per aquest motiu, podem trobar en aquesta època tres estaments ben diferenciats: la noblesa, el clericat i el poble, també anomenat "Tercer Estat".
Tant la noblesa com el clericat tenien molt de privilegis: no pagaven imposts, tenien uns sistemes judicials propis, posseïen les dues terceres parts de la propietat de la terra...
La majoria dels estats de l'Antic Règim estaven governats per una monarquia, que es considerava que tenia dret diví. Per tant, el rei només era responsable davant Déu, la seva autoritat no tenia límits ni control.
Durant aquest segle es desenvolupà una crítica a nivell econòmic, social i polític de l'Antic Règim, que en contribuí a la dissolució i establí les bases del pensament modern i del coneixement científic, és a dir, la Il·lustració.
A partir del 1789 es desenvolupà a França un procés històric que destruí les bases econòmiques i socials de l'Antic Règim i eliminà la monarquia absoluta. El ressò de la Revolució Francesa es propalà amb força en Europa i en el món durant llarg temps.
Aquests canvis socials, econòmics i polítics suposaren l'entrada de l'Edat Contemporània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada